lunes, 24 de abril de 2017

Introducció.Aproximació a les ciències socials en Educació Infantil



En aquest portfoli conecte amb qüestions fonamentals en la mea apreciació de l'àrea. 
Algunes de les teories dins de la psicologia que apuntaven a la importància del context en les interaccions educatives amb els estudis de Urie Bronfrenbrenner en 1979 (i posteriors actualitzacions) i les teories soci-culturals de Vygotsky. L'esquema que planteja el model ecosistémic (o bioecològic) es presenta de manera simplificada amb aquesta estructura:

Aquesta evolució d'estudis ha anat traslladant-se a l'àmbit legislatiu, des dels principis de la integració fins als de la inclusió en la LOE (2006) i que en el seu Reial Decret 1630/2006 de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d'Educació infantil, feia una major èmfasi en aquests aspectes.

Partint d'aquesta Llei Orgànica i del Reial decret es desenvolupen els dos Decrets que estructuren l'etapa educativa de 0 a 6 anys (37/2008 , primer cicle, i 38/2008, segon cicle) a la Comunitat Valenciana, que tenen les competències educatives transferides. En les finalitats del Reial decret en el seu Article 2 s'indica: “1. La finalitat de l'Educació infantil és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual dels xiquets i les xiquetes

Aquesta afirmació connecta amb l'evolució dels corrents educatius i la manera de treballar aquests continguts és de manera globalitzada i interdisciplinària. En els Decrets de la Comunitat Valenciana, s'entén la importància d'aquest enfocament en tres àrees: El coneixement de si mateix i autonomia personal, El medi físic, natural, social i cultural. i Els llenguatges: comunicació i representació.

A més d'una àrea específica dedicada al medi físic, natural, social i cultural, en el qual s'engloba aquesta assignatura, les àrees estan connectades. El coneixement de si mateix té un component intern i un altre extern, en aquest la didàctica del mitjà social i cultural és fonamental i, en aquest aspecte, el paper de la família i els àmbits de socialització són claus. En aquest sentit el model psicosocial també té referents amb el llenguatge, en termes de la construcció dels significats o processos constructivistes en el desenvolupament del llenguatge.

Els continguts en el segon cicle, s'estructuren en tres blocs:

1. Medi físic: Elements,relacions i mesura.
2. Acostament a la naturalesa.
3. La cultura i la vida en societat.

Un dels àmbits fonamentals de socialització és la família i, el seu paper en l'escola, ha d'estar present amb la seua participació i acostament. Com s'indica en el Reial decret 1630/2006:

"L'Educació infantil té com a principal finalitat contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual de xiquetes i xiquets en estreta cooperació amb les famílies. En aquesta etapa educativa se senten les bases per al desenvolupament personal i social i s'integren aprenentatges que estan en la base del posterior desenvolupament de competències que es consideren bàsiques per a tot l'alumnat"

En les sessions teòriques es va proposar enumerar cinc activitats en les quals puguen participar les famílies. Els àmbits més recurrents estan relacionats amb la participació en tallers, actes organitzats com a part de les associacions de mares i pares de l'alumnat o participar en les eixides i excursions programades durant el curs. Altres posicions apunten a la presència de les famílies en activitats com a entrevistes o desenvolupament de paper com a experts en alguna àrea específica que siga d'interès en l'aula. 

Per exemple, si un projecte que es desenvolupa en l'aula està enfocat a la vida en el mar o la pesca com a centre d'interés, si algun membre de les famílies de l'alumnat està relacionat amb aquest àmbit des de la seua professió o aficions i presenta coneixements experts pot ser una altra manera de participar en l'aula. Aqueix coneixement que ens poden aportar les famílies és un pilar indubtable.

Per aquest motiu, la comunicació amb les famílies ha de ser un aspecte a cuidar des de l'àmbit educatiu i formar un vincle amb una finalitat compartida, el desenvolupament integral de l'alumnat. L'àmbit educatiu suposa la base de l'aprenentatge formal de l'alumnat i la família és el context més immediat i base de l'aprenentatge informal. Per aquest motiu, la creació d'escoles de mares i pares suposa una iniciativa que pot servir per a cercar un sistema que es retroalimente per a aconseguir l'objectiu assenyalat. Açò és el que es definiria en l'esquema de Brofrenbrenner com de microsistema: alumnat- família i escola.

Aquest microsistema està envoltat d'un context físic, natural, social i cultural i est influeix en les relacions d'aquests microsistemes. En aquest sentit, les eixides del col·legi per a conéixer les particularitats de la seua cultura i entorn social són fonamentals, així com la relació i influència que poden exercir els mitjans de comunicació, la situació econòmica, els costums i tradicions, legislació... Conformant un macrosistema.

En l'àmbit educatiu, també coneixem diferents nivells de concreció, però açò serà reflectit en la posterior entrada.

Aquestes activitats s'han desenvolupat en diferents activitats de registre en l'aula:

1. Coneix als teus companys i companyes d'aula.

A partir de 5 paraules (també dates) que ens defineixen, hem anat coneixent a altres companys en l'aula. En el meu cas, les cinc escollides van ser: 11, pel dia del meu naixement, música, pel meu amor per aquest art, creativitat, per un dels aspectes a potenciar com a futurs docents, Nova Zelanda, com un lloc que anhele conéixer i Lynch, com un dels meus directors de cinema favorits. Després, hem anat coneixent les respostes dels altres i les interpretacions que féiem entre companys i companyes sobre el significat d'aquestes paraules.

2. Les intel·ligències múltiples d'Howard Gardner.

En l'aula també hem fet referència a la teoria de les intel·ligències múltiples (1983) que posteriorment ha conegut diferents actualitzacions (1993,1999 i 2006). Per a Gardner la intel·ligència no és una entitat unitària, sinó que està composta per un conjunt d'habilitats mentals, que a més estan interrelacionades entre si. Segons Gardner, l'ensenyament s'ha centrat principalment en aspectes lingüístics o lògic-matemàtics deixant de costat la resta d'intel·ligències. Les 8 que defineix Gardner són:

1. Lingüística
2. Lògic-matemàtica
3. Espacial
4. Musical.
5. Corporal-kinestética.
6. Intrapersonal
7. Interpersonal.
8. Naturalista.

Recentment, es va incorporar la intel·ligència existencial i com a resum aquesta infografia:


En l'assignatura se'ns va proposar un document adjunt per a conéixer una "caixa d'eines" d'activitats per a fomentar aquestes diferents intel·ligències múltiples. Howard Gardner dissenye a més un programa propi d'ensenyament partint dels seus estudis que té el nom de Projecte Spectrum desenvolupat entre 1984 i 1993 en 25 escoles de Massachussets.


Tornem a la importància dels diferents contextos de socialització: 

"Amb l'objectiu de potenciar la participació i la implicació de les famílies i de la resta de la comunitat en l'escola, Spectrum tendeix un altre pont entre el centre educatiu i el seu context. Aquest pont es tradueix en el treball conjunt i compartit entre les escoles i els museus infantils i en la tutorització dels alumnes per part d'adults amb els quals comparteixen capacitats i interessos. El museu infantil i l'escola són dos recursos complementaris, ja que els punts forts d'un són els punts febles de l'altre (per exemple, l'oci i la diversió del museu enfront de l'esforç i la disciplina de l'escola). Per a aprofitar aquesta connexió, Spectrum va elaborar el Children's Museum Project, un projecte de treball que va suposar el disseny de dues unitats didàctiques (-Tot sobre la meua- i -El dia i la nit») i el desenvolupament d'activitats des de tres contextos diferents: l'escola, el museu i la família."


Informació adicional es pot trovar en aquest blog:



No hay comentarios:

Publicar un comentario