En primer lloc, considere necessari cercar una
definició sobre el terme psicomotricitat. Segons I. i G. Guilmain els estudis
sobre motricitat es van iniciar a principis del segle XX, sorgint diverses
concepcions. El concepte de psicomotricitat naix vinculat a la psiquiatria (Dupré,1905)
en observar que qualsevol canvi induït psicològicament repercutia en l'aspecte
corporal dels pacients i viceversa.
Segons J. Jiménez Ortega i I. Jiménez del
Carrer en el seu llibre “Psicomotricitat: Teoria i Programació” (2008)
trobem diverses concepcions psicomotrius, però el concepte de psicomotricitat
sorgeix dels treballs de Wallon: “especialment
d'aquells que es refereixen a la relació entre maduració fisiològica i
intel·lectual i que manifesten la importància del moviment per a aconseguir la
maduresa psicofísica de la persona”.
Partint d'aquesta concepció, trobem diferents
definicions segons aquests autors, dels quals les aportacions de Lapierre
i Autocouturier ens semblen destacables en aquesta pràctica ja que
parteixen del supòsit que l'educació psicomotriu és la base de tota l'educació
i aquesta la defineixen com: “un procés
basat en l'activitat motriu, en el qual l'acció corporal, espontàniament
vivenciada, es dirigeix al descobriment de les nocions fonamentals, que
apareixen en els seus inicis com a contrastos i condueixen a l'organització i
estructuració del jo i el món”.
Els coneixements relatius al desenvolupament
psicomotor estableixen connexions amb el desenvolupament cognitiu i neurològic
de l'individu juntament amb el desenvolupament emocional i afectiu de
l'individu. La importància de la seua formació ha de tenir en compte diferents
àmbits i aportacions teòriques ja que, segons Berruezo (2000), el plantejament
de la psicomotricitat, “cerca el desenvolupament de les possibilitats motrius,
expressives i creatives de l'individu en la seua globalitat a partir del cos”.
En el nostre país, segons la Federació de
Psicomotricistas de l'Estat Español (Berruezo, 2000), la intervenció
psicomotriu es realitza en l'àrea d'Educació, quan la finalitat és facilitar la
maduració en el marc curricular del centre educatiu.
De la mateixa manera, en els objectius referents
a l'etapa del segon cicle d'Educació Infantil (3-6 anys), trobem referències a
la importància de la psicomotricitat en aquesta etapa:
“a) Conèixer el seu
propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i aprendre a
respectar les diferències.”
I sent una de les àrees fonamentals dins dels
continguts “El coneixement de si mateix i
autonomia personal.”
En aquest apartat es posa èmfasi en la manera en
la qual es duu a terme: l'activitat i el joc espontani units a la importància
de la funció simbòlica i representativa en el desenvolupament cognitiu i
emocional dels alumnes. Amb aquesta introducció, hem anat analitzant el
concepte de psicomotricitat, la seua evolució segons les definicions de
diferents autors, la importància de la formació del professional que l'ha de
dur a terme, així com la presència essencial dins de la legislació que fa
referència al nostre futur àmbit educatiu.
Però en aquest sentit, hem abordat l'espai propi, però també caldria
destacar la importància de la relació de l'espai amb l'espai immediat i el
llunyà.
Un dels exemples d'activitats que observem en l'aula està en aquest vídeo. Les activitats em semblen molt útils per a treballar la psicomotricitat fina i gruixuda amb elements que es troben al nostre abast i que són fàcilment manipulables. Els recursos que disposem també condicionarà la nostra pràctica docent, per aquest motiu és important comptar amb aquesta sèrie d'estratègies per a portar-les a l'aula.
Un dels exemples d'activitats que observem en l'aula està en aquest vídeo. Les activitats em semblen molt útils per a treballar la psicomotricitat fina i gruixuda amb elements que es troben al nostre abast i que són fàcilment manipulables. Els recursos que disposem també condicionarà la nostra pràctica docent, per aquest motiu és important comptar amb aquesta sèrie d'estratègies per a portar-les a l'aula.
Una metodologia per a treballar la psicomotricitat i la diversitat en l'aula és el mètode TEACHH, especialment dissenyat per a alumnat amb trastron de l'espectre autista:
També he trobat interessants reflexions i definicions en el manual “Psicomotricidad:
Teoría y programación” de José Jiménez Ortega y Isabel Jiménez de la Calle
(Wolters Kluwer,2008), que com els altres manuals als que faig refrència es troben a la Biblioteca de la Facultat d'Educació.
En
ell he trobat a més de consideracions al voltant del concepte de
psicomotricitat i la influència de la psicomotricitat sobre la intel·ligència,
l'afectivitat i l'aprenentatge escolar. Però destaque que dins dels diferents
apartats referents a: l'esquema corporal, la respiració, la relaxació,
l’equilibri, la coordinació dinàmica general, la coordinació manual, la
coordinació viso-manual, l'estructuració espacial, l'estructuració
espai-temporal i la percepció temporal (el ritme); he trobat un nombre
d'activitats per realitzar a l'aula, així com els objectius i procediment de
cadascuna d'aquestes activitats per afavorir el desenvolupament a l'aula.
Un exemple que he seleccionat que serveixi per il·lustrar el portfoli, a les pàgines 40-41, un exemple de sessió dins de l'apartat de respiració:
Un exemple que he seleccionat que serveixi per il·lustrar el portfoli, a les pàgines 40-41, un exemple de sessió dins de l'apartat de respiració:
Objectiu: Omplir la boca d'aire i expulsar-ho bufant amb força almenys cinc
vegades de sis intents.
Procediment:
1. Tocar-se la boca i comprovar com per ella s'expulsa l'aire bufant en la cara d'un company.
2. Unflar les galtes de pa omplint la boca
d'aire.
3. Omplir de nou la boca d'aire i a continuació
deixar-ho escapar, també per la mateixa entreobrint els llavis.
4. Tornar a omplir la boca d'aire com en els
exercicis anteriors i deixar-ho anar amb força:
a.
Contra el palmell d'una mà.
b.
Contra un avantbraç.
c.
Contra el pèl d'un company.
d.
Contra una cuixa.
Joc: Representació
- Primer recita el conte el
professor i a continuació estimularà als alumnes i alumnes perquè ho
repeteixin amb ell.
- Quan s'indica omplir la
boca d'aire i bufar-ho amb força.
- Conte:
“Sóc el llop feroç
Bufant amb força faré alguna cosa atroç.
Primer intento una casa de palla tirar
Un,dos! M'omplo la boca d'aire
Ho expulso i ho aconsegueixo ja.
Després em dirigeixo a una de maons
I com sóc molt enxampo
Un,dos! M'omplo la boca d'aire
Ho expulso i ho aconsegueixo ja.”
Per tancar aquesta qüestió m'agradaria afegir
que un aula de psicomotricitat hauria d'estar dotada d'una sèrie de materials i
equipament lúdic en relació a la norma NFS 54-300 (material educatiu i
motricitat) amb els quals els alumnes siguin capaços d'experimentar, aprendre i
desenvolupar al mateix temps que gaudeixen.
D'aquesta forma divertida, també realitzem activitats motrius amb les quals els nens/as aniran desenvolupant cada vegada millor la coordinació dels seus moviments, els coneixements del seu cos i el control propi.
D'aquesta forma divertida, també realitzem activitats motrius amb les quals els nens/as aniran desenvolupant cada vegada millor la coordinació dels seus moviments, els coneixements del seu cos i el control propi.
Per exemplificar els materials, prodecedim a una
numeració de les possibilitats d'aquests:
1.
Elements bàsics: anelles sensorials, cèrcols, cordes de colors, cordes,
fulards acolorits, borses d'equilibri, dorsals, xiulets, balises, peus i mans,
rajoles de motricitat, pedres de riu, pilotes i jocs d'habilitat (esquema
corporal, adreça, desplaçaments/psicomotricitat).
2.
Mòduls multiposició d'escuma per formar recorreguts de psicomotricitat
rics motivadors.
3.
Elements de plàstic rígid. Elements que es combinen per a una gran
varietat: Pinces per unir vares, cèrcols de secció plana, potes, plataformes
àmplies i estables, passarel·les, barres de plàstic rígid amb protecció en els
extrems.
4.
Balancines complementaris per crear recorreguts diversificats: Balancín
sobre un eix curt i sobre dos saltadors per a un aprenentatge en dues etapeso
balancín pont, progressiu sobre un llarg eix o un poltre d'equilibri en
situació estable sobre les barres, segons la cara utilitzada.
5.
Circuits tàctils, innovadors i estimulants per crear circuits d'equilibri
i descobriment sensorial. Les superfícies en relleu estimulen l'arc plantar: Ones,
elements que s'encaixen fàcilment entre si per canviar els circuits: circular,
lineal, en S, etc. O roques, cilindres de tres grandàries diferents, apilables
i lleugerament inclinats per poder canviar els pendents, fins i tot apilats.
El 8 de març, es va celebrar el dia internacional de la dona . Fa uns anys, vaig realitzar una sèrie d'articles per a una web de música especialitzada sota el títol "Women of the spheres", on vaig documentar el paper de la dona en l'art sonor i experimental. Aquest primer article repassava una sèrie de figures nascudes abans de 1950:
La foto és de Daphne Oram que va inventar un curiós
sistema anomenat "Oramics" una tècnica de conversió d'informació
gràfica en sons obtenint diferents sons originats de la manipulació de
pel·lícules de 35 mm processades per l'instrument que ella va desenvolupar i
completat en 1965.
Per a finalitzar, una reflexió sobre el treball en valors i la transversalitat extreta del manual "Fonamentació i didàctica dels eixos transversals (6ªEdició)" de Jose Manuel Jiménez Moreno (Logos,2009) del que vaig fent diferents anotacions en cada entrada del portfoli:
Per a finalitzar, una reflexió sobre el treball en valors i la transversalitat extreta del manual "Fonamentació i didàctica dels eixos transversals (6ªEdició)" de Jose Manuel Jiménez Moreno (Logos,2009) del que vaig fent diferents anotacions en cada entrada del portfoli:
Educació per a la igualtat
d'oportunitats entre sexes
És molt important el concepte de coeducació i interculturalitat i oferirem
models d'home i dona no estereotipats
Activitats:
- 1 Activitats dirigides a identificar situacions en les quals es produeix aqueix tipus de discriminació.
- 2. Es combatrà els estereotips sexistes en el currículum i en els materials didàctics.
- 3. S'evitarà tot biaix sexista en el llenguatge i les il·lustracions.
- 4. Tractament especial en els contes, en els jocs tradicionals que estan carregats de biaixos sexistes, en la publicitat, en els joguets,...
- 5. Tallers per a treballar la coeducació. La participació de la família en els tallers que se celebren en el centre educatiu per a procurar la continuïtat del treball en la llar.
- 6. Observació dels espais de joc i temps emprat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario