Portfoli de Francisco Antonio Martínez Carratalá. Grup 7. Universitat d'Alacant

lunes, 24 de abril de 2017

Índex

Introducció.Aproximació a les ciències socials en Educació Infantil

En aquest portfoli conecte amb qüestions fonamentals en la mea apreciació de l'àrea. Algunes de les teories dins de la psicologia que apuntaven a la importància del context en les interaccions educatives amb els estudis de Urie Bronfrenbrenner en 1979 (i posteriors actualitzacions) i les teories soci-culturals de Vygotsky. L'esquema que planteja el model ecosistémic (o bioecològic) es presenta de manera simplificada amb aquesta estructura:

Aquesta evolució d'estudis ha anat traslladant-se a l'àmbit legislatiu, des dels principis de la integració fins als de la inclusió en la LOE (2006) i que en el seu Reial Decret 1630/2006 de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d'Educació infantil, feia una major èmfasi en aquests aspectes.

Partint d'aquesta Llei Orgànica i del Reial decret es desenvolupen els dos Decrets que estructuren l'etapa educativa de 0 a 6 anys (37/2008 , primer cicle, i 38/2008, segon cicle) a la Comunitat Valenciana, que tenen les competències educatives transferides. En les finalitats del Reial decret en el seu Article 2 s'indica: “1. La finalitat de l'Educació infantil és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual dels xiquets i les xiquetes”

Aquesta afirmació connecta amb l'evolució dels corrents educatius i la manera de treballar aquests continguts és de manera globalitzada i interdisciplinària. En els Decrets de la Comunitat Valenciana, s'entén la importància d'aquest enfocament en tres àrees: El coneixement de si mateix i autonomia personal, El medi físic, natural, social i cultural. i Els llenguatges: comunicació i representació.

A més d'una àrea específica dedicada al medi físic, natural, social i cultural, en el qual s'engloba aquesta assignatura, les àrees estan connectades. El coneixement de si mateix té un component intern i un altre extern, en aquest la didàctica del mitjà social i cultural és fonamental i, en aquest aspecte, el paper de la família i els àmbits de socialització són claus. En aquest sentit el model psicosocial també té referents amb el llenguatge, en termes de la construcció dels significats o processos constructivistes en el desenvolupament del llenguatge.

Els continguts en el segon cicle, s'estructuren en tres blocs:

1. Medi físic: Elements,relacions i mesura.

2. Acostament a la naturalesa.

3. La cultura i la vida en societat.

Un dels àmbits fonamentals de socialització és la família i, el seu paper en l'escola, ha d'estar present amb la seua participació i acostament. Com s'indica en el Reial decret 1630/2006:

"L'Educació infantil té com a principal finalitat contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual de xiquetes i xiquets en estreta cooperació amb les famílies. En aquesta etapa educativa se senten les bases per al desenvolupament personal i social i s'integren aprenentatges que estan en la base del posterior desenvolupament de competències que es consideren bàsiques per a tot l'alumnat"

En les sessions teòriques es va proposar enumerar cinc activitats en les quals puguen participar les famílies. Els àmbits més recurrents estan relacionats amb la participació en tallers, actes organitzats com a part de les associacions de mares i pares de l'alumnat o participar en les eixides i excursions programades durant el curs. Altres posicions apunten a la presència de les famílies en activitats com a entrevistes o desenvolupament de paper com a experts en alguna àrea específica que siga d'interès en l'aula.

Per exemple, si un projecte que es desenvolupa en l'aula està enfocat a la vida en el mar o la pesca com a centre d'interés, si algun membre de les famílies de l'alumnat està relacionat amb aquest àmbit des de la seua professió o aficions i presenta coneixements experts pot ser una altra manera de participar en l'aula. Aqueix coneixement que ens poden aportar les famílies és un pilar indubtable.

Per aquest motiu, la comunicació amb les famílies ha de ser un aspecte a cuidar des de l'àmbit educatiu i formar un vincle amb una finalitat compartida, el desenvolupament integral de l'alumnat. L'àmbit educatiu suposa la base de l'aprenentatge formal de l'alumnat i la família és el context més immediat i base de l'aprenentatge informal. Per aquest motiu, la creació d'escoles de mares i pares suposa una iniciativa que pot servir per a cercar un sistema que es retroalimente per a aconseguir l'objectiu assenyalat. Açò és el que es definiria en l'esquema de Brofrenbrenner com de microsistema: alumnat- família i escola.

Aquest microsistema està envoltat d'un context físic, natural, social i cultural i est influeix en les relacions d'aquests microsistemes. En aquest sentit, les eixides del col·legi per a conéixer les particularitats de la seua cultura i entorn social són fonamentals, així com la relació i influència que poden exercir els mitjans de comunicació, la situació econòmica, els costums i tradicions, legislació... Conformant un macrosistema.

En l'àmbit educatiu, també coneixem diferents nivells de concreció, però açò serà reflectit en la posterior entrada.

Aquestes activitats s'han desenvolupat en diferents activitats de registre en l'aula:

1. Coneix als teus companys i companyes d'aula.

A partir de 5 paraules (també dates) que ens defineixen, hem anat coneixent a altres companys en l'aula. En el meu cas, les cinc escollides van ser: 11, pel dia del meu naixement, música, pel meu amor per aquest art, creativitat, per un dels aspectes a potenciar com a futurs docents, Nova Zelanda, com un lloc que anhele conéixer i Lynch, com un dels meus directors de cinema favorits. Després, hem anat coneixent les respostes dels altres i les interpretacions que féiem entre companys i companyes sobre el significat d'aquestes paraules.

2. Les intel·ligències múltiples d'Howard Gardner.

En l'aula també hem fet referència a la teoria de les intel·ligències múltiples (1983) que posteriorment ha conegut diferents actualitzacions (1993,1999 i 2006). Per a Gardner la intel·ligència no és una entitat unitària, sinó que està composta per un conjunt d'habilitats mentals, que a més estan interrelacionades entre si. Segons Gardner, l'ensenyament s'ha centrat principalment en aspectes lingüístics o lògic-matemàtics deixant de costat la resta d'intel·ligències. Les 8 que defineix Gardner són:

1. Lingüística

2. Lògic-matemàtica

3. Espacial

4. Musical.

5. Corporal-kinestética.

6. Intrapersonal

7. Interpersonal.

8. Naturalista.

Recentment, es va incorporar la intel·ligència existencial i com a resum aquesta infografia:

https://www.actualidadenpsicologia.com/infografia-9-tipos-de-inteligencia-de-howard-gardner/

En l'assignatura se'ns va proposar un document adjunt per a conéixer una "caixa d'eines" d'activitats per a fomentar aquestes diferents intel·ligències múltiples. Howard Gardner dissenye a més un programa propi d'ensenyament partint dels seus estudis que té el nom de Projecte Spectrum desenvolupat entre 1984 i 1993 en 25 escoles de Massachussets.

Tornem a la importància dels diferents contextos de socialització:

"Amb l'objectiu de potenciar la participació i la implicació de les famílies i de la resta de la comunitat en l'escola, Spectrum tendeix un altre pont entre el centre educatiu i el seu context. Aquest pont es tradueix en el treball conjunt i compartit entre les escoles i els museus infantils i en la tutorització dels alumnes per part d'adults amb els quals comparteixen capacitats i interessos. El museu infantil i l'escola són dos recursos complementaris, ja que els punts forts d'un són els punts febles de l'altre (per exemple, l'oci i la diversió del museu enfront de l'esforç i la disciplina de l'escola). Per a aprofitar aquesta connexió, Spectrum va elaborar el Children's Museum Project, un projecte de treball que va suposar el disseny de dues unitats didàctiques (-Tot sobre la meua- i -El dia i la nit») i el desenvolupament d'activitats des de tres contextos diferents: l'escola, el museu i la família."

http://www.mecd.gob.es/dctm/revista-de-educacion/articulosre228/re3282610861.pdf?documentId=0901e72b8125941a

Informació adicional es pot trovar en aquest blog:

http://proyectospectruminfantil.blogspot.com.es/

Tema 1. Anàlisi del currículum

Com a extensió del tema introductori d'aproximació a les ciències socials en educació infantil, ens centrem en la justificació en l'àmbit legislatiu. La legislació actual dins de l'etapa de 0 a 6 anys en la qual es defineix l'educació infantil són a la Comunitat Valenciana:

Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'estableixen els continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana (D.O.G.V. núm. 5734 de 3 d'abril de 2008)

Aquest primer cicle, és de caràcter voluntari i no gratuït, sent la major part de l'oferta d'aquestes places cobertes per centres d'educació infantil privats, encara que també s'han anat creant centres d'educació infantil públics i la proposta d'ampliar a dos anys l'oferta pública, encara que encara de manera minoritària.

Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'estableix el currículum de segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana (D.O.G.V. núm. 5734 de 3 d'abril de 2008).

Aquest segon cicle és de caràcter voluntari i, aquesta vegada, gratuït. Malgrat no ser obligatori, l'escolarització de l'alumnat en aquest cicle està pràcticament generalitzat en la Comunitat i en el país. Amb nivells per sobre del 97% segons l'INE.

Aquests decrets arrepleguen els objectius, continguts, àrees, avaluació i orientacions metodològiques segons l'etapa.Aquesta normativa i legislació, dins de la Comunitat Valenciana representen el marc general en el qual desenvolupar-se l'activitat educativa, sent el primer nivell de concreció curricular. Després, a causa de l'autonomia dels centres educatius es desenvolupa un segon nivell de concreció curricular dins de cada centre a través dels Projectes curriculars de centre/etapa. Finalment, el tercer nivell de concreció curricular se centra en l'aula amb les Programacions d'Aula elaborades per cada docent en el seu curs.

Amb aquest enfocament, comprenem la labor educativa com un sistema organitzat que es desenvolupa des d'una esfera macro amb el primer nivell de concreció, meso amb el segon i micro amb la realitat de l'aula. També se sol considerar un quart nivell de concreció que seria l'alumne-alumna. En aquest quart nivell individualitzat, també tindrien cabuda les adaptacions curriculars i l'atenció a les necessitats educatives de suport específic.

Per a aprofundir en la importància de la legislació de l'etapa i conéixer en profunditat les fonts que estan presents en el currículum, desenvolupem en la primera pràctica un mapa conceptual que arreplegara aquestes característiques de la normativa amb el programa Mindomo, en el següent enllaç:

MAPA CONCEPTUAL

https://www.mindomo.com/mindmap/prctica-1-fonts-del-curriculum-940a592d3a8240c59867a78ec068b3ca

En la mateixa pràctica, per a traslladar els coneixements sobre els aspectes de la normativa i la relació amb l'assignatura elaborem una presentació amb genial.ly en la qual s'elaborava una unitat didàctica. En el nostre cas, la relació amb el Mar Mediterrani entre els components del grup ens va fer pensar en aquesta temàtica per a adaptar uns recursos presentats pel portal EDUCA Madrid.

Els resultats es poden observar en el següent enllaç:

https://www.genial.ly/58af2de785d4a01b901ec238/reacio-duna-unitat-didactica

Per a la portada, vam escollir una imatge d'un àlbum il·lustrat que ens agrada molt com és “L'Ona” de Suzy Lee. Una altra opció era “La Gran Ona” de Hokusai.

Un altre dels documents comentats en classe va ser "Caduc Món Disney" (enllaç al document en Dialnet), un interessant article que ens introdueix en la perspectiva de gènere i la necessitat d'una pràctica docent que entenga la coeducació com un valor fonamental i l'equitat entre gèneres. Aquesta visió dels clàssics de Disney que de manera implícita i explícita manté els estereotips de gènere i els prejudicis socials, no té cabuda en aquesta societat i menys per a construir les imatges amb les quals cresca el nostre alumnat. És important tenir un judici crític sobre la visió d'aquestes grans corporacions del cinema per a desenvolupar una visió crítica.

En el debat en classe, vaig apuntar el canvi que s'ha produït en aquest tipus d'animacions i pel·lícules en els últims anys. Disney manté aquests estereotips en gran part de la seua filmografia però en altres estudis que han anat guanyant terré en els últims anys en el cinema d'animació infantil com Pixar o Dreamworks, aquesta visió es tendeix a suprimir. Un exemple, encara que no és cinema infantil per se, és el cinema de Hayao Miyazaki i Studio Ghibli. L'animador i director japonés presenta en les seues pel·lícules a la figura femenina com a protagonista en bona part de la seua filmografia i no la presenta des d'una perspectiva de gènere omple de prejudicis, sinó a una protagonista forta i decidida, portant en la majoria de casos el clàssic de Lewis Carroll amb "Alícia en el País de les Meravelles" a una visió actualitzada.

Una altra activitat de control interessant que realitzem va ser, partint d'una sèrie de situacions, realitzar una sèrie de reflexions sobre situacions en les quals hem de comprendre què podem controlar i què està fora del nostre abast. Açò m'ha fet recordar en els conceptes de "locus de control" extern i intern.

Locus de control intern: percepció del subjecte que els esdeveniments ocorren principalment com a efecte de les seues pròpies accions, és a dir, la percepció que ell mateix controla la seua vida. Tal persona valora positivament l'esforç, l'habilitat i responsabilitat personal.

Locus de control extern: percepció del subjecte que els esdeveniments ocorren com a resultat de l'atzar, la destinació, la sort o el poder i decisions d'uns altres. Així, el LC extern és la percepció que els esdeveniments no tenen relació amb el mateix acompliment, és a dir, que els esdeveniments no poden ser controlats per esforç i dedicació pròpia. Tal persona es caracteritza per atribuir mèrits i responsabilitats principalment a altres persones.

link de la font bibliogràfica

Entre els recursos presentats en l'aula tecnològics, també es va apuntar a la web pictoaplicaciones o pictotraductor com a exemples d'aplicacions per a atendre a la diversitat funcional en la nostra aula i respectar els valors inclusius en l'educació.

En aquesta tasca, una de les meues aplicacions de referència és la desenvolupada pel portal aragonés ARASAAC i el seu software ARAWORD que pot descarregar-se de manera gratuïta.

Dins de l'assignatura, també s'han planificat una sèrie d'eixides. El dia 9 de febrer visitem el MUA. Ens van presentar la història del museu en una visita guiada que va resultar tremendament interessant. També, ens van presentar les activitats relacionades amb l'àmbit educatiu que es duen a terme per part del MUA amb les activitats que es realitzen amb diferents temàtiques amb els centres educatius que planegen una visita al MUA. En el museu es presenten visites dinamitzades i tallers didàctics que es poden veure en els següents enllaços:

link 1

link 2

I en el següent pdf resumeixen del curs 2016/2017:

link 3

L'exposició que per falta de temps no vam poder contemplar amb detall era l'obra de l'artista alacantí Arcadi Blasco

"L'exposició "Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974)", és el resultat del propòsit per conèixer millor i difondre l'obra artística que el jove Blasco va aplicar o va integrar en nombrosos temples i edificis civils en col·laboració amb diversos arquitectes durant aqueix període. És a dir, un Arcadio abans d'Arcadio com a autor de vidrieres, mosaics i murals ceràmics. Un artista d'arquitectes –i no per a una clientela privada– amb una producció potser allunyada de l'estricta reflexió creadora que li va permetre, no obstant açò, el transvasament de troballes des de la seua obra mural i artesanal a la destinada a una galeria d'art. I al revés."

link

De manera simplificada, un resum del contingut teòric:

El primer nivell està compost pel marc legal i les diferents lleis educatives:

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (BOE nº 106 04/05/2006).

REIAL DECRET 1630/2006, de 29 de desembre, pel que s'estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d'Educació Infantil (BOE nº 4 04/01/2007).

ORDRE ECI / 3960 / 2007, de 19 de desembre, pel que s'estableix el currículum i es regula l'ordenació de l'educació infantil (BOE nº 5 05/01/2008).

DECRET 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel que s'estableixen els continguts educatius de primer cicle d'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. (DOCV 03/04/200).

DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel que s'estableix el currículum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana (DOCV 03/04/2008).

El segon nivell es concreta al centre escolar i pels Projectes Educatius de Centre (PEC).

El tercer nivell ho formen l'equip de professorat i la Programació d'Aula (PA).

Finalitat:

2.3. L’Educació Infantil té com a finalitat contribuir al desenrotllament físic, afectiu, social i intel·lectual de les xiquetes i dels xiquets. En ambdós cicles caldrà ajustar-se al desenrotllament del moviment i dels hàbits de control corporal, a la comunicació i representació per mitjà dels diferents llenguatges, a les pautes elementals de convivencia i relació social, així com al descobriment de les característiques físiques i socials del medi.

A més, es facilitarà que les xiquetes i els xiquets elaboren una imatge de si mateixos positiva i equilibrada, adquirisquen autonomia personal i desenrotllen les seues capacitats afectives.

Objectius de L'Educació Infantil

L'objectiu del primer cicle és contribuir a desenvolupar en les xiquetes i xiquets les capacitats que els permeten:

- Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències.

- Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.

- Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.

En el segon cicle, a més dels objectius del cicle anterior, s'estableixen:

- Conèixer i respectar les dues llengües de la Comunitat Valenciana i ampliar l'ús del valencià en totes les situacions.

- Descobrir l'existència d'altres llengües en la UE i iniciar el coneixement d'una d'elles.

- Conèixer i apreciar les manifestacions culturals de l'entorn, mostrant interès i respecte. Conèixer i respectar altres cultures.

- Valorar les manifestacions artístiques.

Metodologia en Educació Infantil

Els mètodes de treball en aquesta etapa es basaran en les experiències, les activitats que es realitzen per a l'aprenentatge, el joc, i en un ambient d'afecte que potencie la seua autoestima i confiança. Es recomanen les teories constructivistes, amb un currículum obert i flexible. Els xiquets i xiquetes han de construir el seu aprenentatge a partir dels seus interessos. Además, el reconocimiento de las inteligencias múltiples en los diferentes lenguajes a desarrollar desde la labor educativa.

Además de contemplar el trabajo por Unidades didácticas, también se pueden desarrollar estas metodologías al trabajo por proyectos.

Per últim, l'avaluació serà global, continua i formativa, mitjançant l'observació directa i sistemàtica.

Tema 2: Continguts, Mètodes, Procediments i Recursos per a l'' àrea en Educació Infantil (I) : APLICACIÓ AL TEMA FAMÍLIA

Una vegada tractats aspectes del currículum i de la legislació referents a l'aspecte didàctic del mateix, en aquests temes ens centrem en un dels agents de socialització primaris i fonamentals en la vida del nostre alumnat: la família. En la nostra legislació, Decrets 37 i 38/2008, el seu paper és assenyalat amb especial rellevància. En el pròleg del Decret es fa especial esment en la importància de la relació entre la família i l'escola:

"La relació família-centre educatiu, com a mitjà d'intercanvi d'informació, és fonamental per a aconseguir una labor conjunta i eficaç, que implique un diàleg permanent, seqüencial i periòdic entre ambdues institucions. Molt sovint, les famílies necessiten orientació per part del centre i aquest, un coneixement més profund de la xiqueta i del xiquet en el si de la vida familiar, la qual cosa comporta una interrelació família centre informativa i, al mateix temps, formativa i educativa."

A més, s'arreplega l'obligació de l'acció tutorial per part dels docents i el centre amb les famílies i atendre de manera individualitzada. Mitjançant les tutories, reunions i les entrevistes personals podem conéixer les diferents realitats que incideixen en la nostra labor educativa, ja que com hem comentat en entrades anteriors, el context és una variable fonamental en la nostra pràctica docent. La nostra relació també ha de seguir unes pautes elementals que regulen la convivència.

Aquesta perspectiva també ha de ser conscient de la diversitat que podem trobar en cadascun dels centres i aules en els quals desenvolupem la nostra labor, a més de la interculturalitat. Aquest s'ha d'entendre com un procés enriquidor.

Respecte a les composicions familiars:

"Des del treball en els centres educatius, aquesta diversitat d'estructures i composicions familiars s'ha d'abordar amb criteris d'equanimitat i sense prejudicis. Afectaren qüestions pràctiques com, per exemple, a qui es convoca a les reunions o entrevistes. En el treball amb els alumnes caldrà cuidar i preparar el tractament que es fa de tems relacionats amb la llar, la família i la vida familiar. Una altra qüestió que calç tenir en compte en general, però especialment en algunes situacions, és la necessitat de manejar les dades de les famílies amb la màxima prudència i confidencialitat."

Aquesta afirmació em porta a una altra pregunta fonamental: què entenem per família? Aquesta qüestió la vaig documentar amb major profunditat en la pràctica que realitzem en l'assignatura sobre aspectes personals de la nostra pròpia família o la nostra biografia. La família, en primer lloc, és el principal agent socialitzador i està definit pel vincle afectiu que s'estableix entre les persones que ho componen.

Els canvis en les esferes soci-culturals, l'evolució de models de família i canvis demogràfics influeixen en la concepció actual de família i aquesta ha de ser entesa des d'una perspectiva ecosistèmica i com un sistema interrelacionat de manera directa i indirecta amb el desenvolupament individual de l'individu.

Incloure totes aquestes reflexions prèvies en la nostra pràctica docent, ens serveix per a mostrar la necessitat de tenir una visió més realista de la nostra futura labor docent i d'entendre les diferents implicacions a tenir en compte per a exercir amb diligència la nostra professió.

Aquestes fonamentacions i xicoteta recerca teòrica serveix per a respondre algunes de les qüestions plantejades en la pràctica 2:

D. Ens assegurem que la nostra visió personal sobre les relacions personals i els comportaments socials no interfereixen de manera negativa en el nostre treball com a docents.

B. Tenim en compte aquesta realitat per a programar activitats didàctiques, relacionar-se'n amb el nostre alumnat i els seus familiars, adaptar el nostre centre escolar a la realitat en què s'insereix, etc.?

Per a contestar a la qüestió:
" A. Coneixem els tipus de família de la societat espanyola actual? i els causes dels canvis que han donat lloc a eixa diversitat familiar i social? "és interessant la visió que ofereix l'INE sobre en el document Censos de Població iHabitatges 2011 que és el document més actualitzat sobre la sociodemogràfica que es va treballar en l'aula.

Aquestes dades mostraran una nova tendència en el pròxim estudi que vindrà determinat per les conseqüències de l'evolució socioeconòmica de recessió, l'envelliment de la població i els canvis en els processos migratoris.

Finalment, és necessària la qüestió

"C. Analitzem els recursos didàctics (llibres de text, contes, cançons, webquests, obres de teatre, vídeos i pel·lícules, jocs i joguets...) que utilitzem, per a assegurar-nos que no estan transmetent una realitat estereotipada o contrària a l'existent?"

En aquest cas, els valors que es pretenen transmetre en la nostra labor docent són fonamentals. El valor de la coeducació ha de ser una creença per part del professorat i ha de veure's reflectit en la labor del centre i en l'aula. Açò s'aborda des del que es deien temes transversals.

El concepte temes transversals constitueix una denominació tècnica amb la qual es fa referència a "continguts d'ensenyament i aprenentatge que per la seua rellevància formativa no poden confinar-s'en l'àmbit d'una determinada disciplina o àrea curricular, sinó que han de ser objecte de tractament en totes o en una pluralitat d'elles. Es tracta doncs de continguts que es desenvoluparan -a través de- la majoria d'activitats que l'alumne realitza en el centre escolar".

En el nostre país aquest terme comença a utilitzar-se amb la LOGSE(1990), com a transposició de l'expressió en anglés de "cross-curricular themes". En aquells moments és va considerar que els tems transversals constituïen continguts de gran interés social, importantíssims també per al desenvolupament complet de les persones i que no obstant això, no estaven suficientment contemplats en les disciplines o àrees curriculars convencionals

Es van considerar llavors dins d'ells:

1. l’educació moral i cívica.

2. l’educació per a la pau.

3. l’educació per a la igualtat home-dóna.

4. l’educació sexual.

5. L'educació per a la salut.

6. L'educació ambiental.

7. L'educació per al consum

8. L'educació vial.

A impartir-se aquests temes de forma implícita, a través de les disciplines convencionals, es potenciava una renovació qualitativa de les mateixes aproximant-les a la realitat social i personal.

Amb la LOE (2006), assistim a un menor ús del terme tems transversals, a una major utilització del concepte valors socials i a la creació d'una assignatura específica sobre l'educació per a la ciutadania i els drets humans, que en gran manera pretenia aglutinar importants aprenentatges de caràcter social. En la LOE, es consideren temes transversals també: Els llenguatges verbals, audiovisual i informàtic.

El desenvolupament didàctic del qual passava a constituir també d'alguna manera, una responsabilitat compartida pel conjunt del professorat. En la nostra Comunitat Valenciana, el decret 38/2008 pel qual s'estableix el currículum de l'educació infantil (2° cicle), encara que no de forma explícita, sí que arrepleguen en els objectius d'aquesta etapa i en cadascuna de les àrees els continguts propis d'aquests temes transversals.

Altres enllaçocs mostrats a l'aula:

educanave.com

http://www.educanave.com/infantil/alumnos_archivos/juegosparaaprenderlafamilia.htm

Pelayo y su pandilla: Unidad la familia

http://nea.educastur.princast.es/repositorio/RECURSO_ZIP/1_ibcmass_u09_medio/index.html

c) El tractament transversal de l'educació en valors en les diferents àrees, amb especial referència a l'educació en la convivència escolar, familiar i social, així com a la resolució de conflictes, respectant el principi de no discriminació i d'inclusió educativa com a valors fonamentals.

Seguint a Sanmartín (1996) hi ha dues formes d'entendre la transversalitat:

A. Model "espasa": un Tema Transversal és com una espasa que travessa totes les àrees curriculars. Aquesta analogia té l'inconvenient de suggerir que els eixos transversals afecten solament a determinades parts del currículum de les àrees. I que bona part dels temes no tenen cap punt de contacte amb ells.

B. Model "infusió": el Tema Transversal és com una infusió d'una substància (Tema Transversal) que es distribueix homogèniament per un líquid (el currículum), de manera que no és possible beure líquid que no continga una mica de substància (Tema Transversal) dissolta.

En l'àmbit de l'Educació Infantil que és el nostre àmbit com a futurs docents tindrem en compte que la planificació docent en el centre escolar ja siga a nivell d'etapa, de cicle o de curs, abasta una sèrie de components curriculars tan rellevants com les competències bàsiques, els objectius i els continguts, la metodologia, els recursos i l'avaluació. En tots ells el professorat ha d'adoptar decisions entorn dels temes transversals.

Els objectius que plantegen es poden resumir com:

▪ Promoure el desenvolupament de conductes crítiques i reflexives.

▪ Dotar a l'alumne d'instruments que permeten desembolicar-se adequadament en un món en constant canvi.

▪ Promoure conductes de participació responsable i compromesa en la millora de la realitat.

▪ Dotar de coherència i fonament als factors que intervenen en processos d'ensenyament, propiciant la vida en societat.

▪ Contribuir al desenvolupament integral de la persona i la configuració de la seua personalitat .

Com hem esmentat, els temes transversals han d'entrar a formar part de les activitats plantejades dins de totes les àrees. D'aquesta forma treballarem l'educació en valors de forma contínua, al llarg de tot el procés d'ensenyament. Van a suposar l'oportunitat de treballar els valors amb un caràcter interdisciplinari i d'una forma atractiva per a l'alumnat, ja que són continguts que s'acosten a la realitat de l'alumne'a i el seu mitjà on es desembolica.

Tenint en compte totes aquestes qüestions, el paper de la família i les qüestions referents als valors que s'han de promulgar en l'aula formen un continu relacionat en la nostra pràctica docent. Totes aquestes qüestions han d'abordar-se des d'un ambient afectiu amb el nostre alumnat i de seguretat, a més de l'enfocament lúdic i compensatori inherent a l'etapa d'educació infantil. Sempre fomentant un clima positiu en la col·laboració entre la família i el centre.

Per a finalitzar, presentar l'àlbum d'il·lustracions que vaig realitzar sobre la història de la meua família amb la plataforma issuu. Aquesta idea la vaig desenvolupar després de l'activitat de control en la que teniem que dibuixar a la nostra familia. Vaig fer una parodia dels Simpsons amb la meua familia i després li vaig donar un estil més personal:

http://issuu.com/petejangromenauer/docs/doc2

Aquesta pràctica va resultar tremendament gratificant per a reflexionar sobre la meua pròpia evolució vital i recordar la importància que té la família en el nostre desenvolupament individual. Realitzem activitats de control sobre la família i sobre cinc termes que empraríem per a definir-la.

El 16 de març realitzem la segona vista de l'assignatura a l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, en ell vam poder veure una exposició sobre la Guerra Civil espanyola i memòria històrica a Alacant amb motiu del 80 aniversari en 2016 de l'inici de la Guerra Civil espanyola. Vam poder comprovar com es conservaven els documents i es restauraven per a ser emmagatzemats per a la seua posterior consulta.

La memòria i el tractament en aquest país encara segueix sent un romanent que després de tants anys encara vertebra la nostra vida política. Malgrat que promulgar-se lleis sobre la memòria històrica encara tenim un substrat en la nostra societat innegable. Les activitats que feien per a l'alumnat que visitava l'exposició mostraven en un panell amb imatges eloqüents els resultats dels enfrontaments traduïts en mort i rancors que avui dia encara segueixen latents en la vida política i la ideologia d'un país. Exemples com l'associació d'amics del Valle dels caiguts és un exemple flagrant.

La visió de l'horror de la Guerra en la perspectiva infantil resumia a la perfecció la barbàrie de la situació. Després, realitzem una activitat en la qual havíem de parlar dels nostres avis i col·loquem la seua imatge en un tauló del qual prèviament expliquem una xicoteta biografia dels nostres familiars.

En el meu cas, la meua àvia Filomena i la fotografia d'aquell moment d'exposició l'he extret del seu perfil de facebook:

I ací tota la classe junta al final de l'exposició:

Aquestes imatges de la guerra em fan reflexionar en l'educació en valors com són la pau, un altre dels temes transversals del nostre currículum. La importància de l'Educació per a la pau resideix en que en aquesta etapa es configuren les bases de la personalitat i els esquemes de valors propis, per la qual cosa intentarem que aquests xiquets incorporen al seu caràcter una sèrie d'atributs naturals que afavorisquen la bona convivència, col·laboració, tolerància i cooperació entre els membres de les societats modernes. Extretes del manual "Fonamentació i didàctica dels eixos transversals (6ªEdició)" de Jose Manuel Jiménez Moreno (Logos,2009)

Activitats proposades:

1 Jocs cooperatius i participatius.

2 Activitats d'escolta i cooperació grupal.

3 Debats o col·loquis. (Assemblea)

4 Saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, excusar-se, demanar perdó,...

5 Tallers de solidaritat

6 Jornades específiques de tallers per a la no violència, el treball de valors,etc.

7 Col·laboracions amb ONGs.

8 Incloure una Setmana Cultural en el nostre Pla Anual de Centre.

9 Promoure activitats de coneixement i intercanvi amb altres cultures.

10Invenció de contes i exposicions.

11Creació de la figura mediador-alumne/a, per a resoldre possibles conflictes.

12 Creació de les nostres pròpies normes d'aula-classe

Potser per edat, el tema dels valors i la importància de la família és alguna cosa fonamental per a mi. En diferents etapes del nostre desenvolupament cerquem definir la nostra personalitat i identitat com a individus, en arribar la pubertat i l'inici de l'adolescència, i ens separem de l'entorn familiar per a socialitzar en altres àmbits i establir amistats. Amb el temps, la vida adulta t'acosta a prendre una visió més àmplia i en perspectiva del paper de la teua família en el teu desenvolupament en anar adquirint obligacions i deures adults. Aquesta visió de la família i els valors que han d'imprimir en la nostra pràctica docent han de ser essencials. En definitiva, un tema en el qual he gaudit de tot el que he aprés.